No és fàcil aixecar-te cada dia sabent que un cop més, has de complir la rutina. Tampoc és gens fàcil fer tot el que la gent espera que facis.. No és fàcil plantar-te davant d'un full en blanc i començar a escriure, tampoc ho és haver de fer sempre el correcte o el que la gent espera de tu. No és fàcil afrontar tots els mal de caps del dia a dia, ni fer bona cara al mal temps; ja que la frase de "al mal temps, bona cara" moltes vegades no ens funciona.. No és gens fàcil trobar el nostre gran amor (ja que et tenim tant preocupada per el futur en aquest tema..xd), i tampoc ho és conservar-lo un cop l'has trobat. Però suposo, que mica en mica tot això s'assoleix, no? Tot arriba, tot passa..
I és aquí on entren persones com tu. Persones que fan més fàcil aixecar-te cada dia, perquè saps que seran les primeres que veuràs a les 8 del matí, persones que ens fan més suportable la monòtona rutina del dia a dia, persones que no jutgen ni critiquen, simplement aproven les nostres decisions amb un suport gairebé incondicional. Persones que sempre tenen una bona cara per dedicar-te encara que el seu cel estigui una mica ennuvolat. Persones com tu, Agnès. Persones que un cop han entrat a la teva vida, saps que sempre hi seran i igual que elles, tu també faràs el que sigui per formar part de la seva vida. Persones que un cop les coneixes, "t'enganxen"; realment encara no sé ben bé com ho fan (ho fas, en aquest cas) però si.. t'enganxen. I un cop arribat a aquet punt.. "cagada l'emus" perquè tu tampoc voldràs desenganxar-te'n mai!! Disfruta molt, moltíssim d'aquests divuit tant i tant esperats per tots, i per tu.. més que per ningú! t'estimo petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada